Què és l’Ortopantomografia?

L’ortopantomografia és una tècnica radiogràfica extraoral en la qual la font de rajos i la placa receptora es troben externes a la cavitat oral o boca realitzant un moviment sincrònic al voltant del cap del pacient. Es tracta d’una radiografia panoràmica en una sola pel·lícula, una sola imatge general de la boca que mostra els maxil·lars, la mandíbula i les dents. Per tant, és de primordial utilitat a l’àrea dentomaxilomandibular. És un examen radiogràfic que permet planificar de manera precisa un gran nombre de tractaments odontològics o dentals. Permet obtenir dades radiogràfiques sobre l’aparell masticatori (dents i os) i les estructures adjacents permetent l’avaluació de l’anatomia normal o la majoria de les condicions patològiques o de malaltia.

 

 

Per a què SERVEIX?

L’ortopantomografia o radiografia panoràmica és una tècnica radiogràfica que permet obtenir radiografies panoràmiques que són capaces de mostrar estructures anatòmiques complexes. Inclou ambdues arcades dentals (maxil·lar superior i mandíbula), els sins maxil·lars, les articulacions temporomandibulars (ATM) i amb menys nitidesa estructures de teixit tou. L’objectiu de l’ortopantomografia és traduir totes aquestes estructures anatòmiques en una imatge radiogràfica bidimensional (en dues dimensions).

Ortopantomografia

L’Oortopantomografia és molt sensible a la manera en què està feta, ja que és un tipus modificat (corb) de tomografia lineal, o radiografia d’una determinada capa, que pretén difuminar les estructures no contingudes en aquest passadís o capa. En l’ ortopantomografia i amb el pacient ben posicionat, les arcades es visualitzen nítidament perquè se situen dins del passadís de tall i les altres estructures es desdibuixen més com més allunyades es trobin d’ell. El passadís de tall té una grossor variable segons el fabricant. Sol ser més estret en el segment anterior (de caní a caní) que en el posterior, perquè les dents són més estrets que els queixals.

Donada la importància del correcte posicionament del cap del pacient, tots els ortopantomografs compten amb mecanismes per a l’adequat posicionament, doncs les arcades han de coincidir amb el passadís de cort de l’aparell. Atès que aquest pot ser bastant estret, resulta vital seguir les instruccions del fabricador per al posicionament correcte del pacient a fi d’obtenir una radiografia de qualitat.

Amb l’ortopantomografia aconseguim estudiar al detall tota l’estructura dental permetent: detectar la presència de càries dentals, l’extensió de les càries dentals i si existeix contacte amb el nervi dental, la presència de processos infecciosos estesos, dents que encara no han erupcionat, la quantitat d’estructura òssia romanent per poder posar implants dentals, lesions òssies patològiques, etc.

 

 

COM FUNCIONA?
El moviment sincrònic del tub i placa o receptor determinen que una zona específica del cap, el passadís focal, sigui projectat nítidament en la placa i el que està fora d’ell aparegui borrós.

En una bona radiografia panoràmica, la mandíbula té forma de “O”, els còndils de l’articulació témporo-mandibular estan situats a uns 2,5 cm de les vores laterals de la pel·lícula i a un terç de la vora superior de la pel·lícula. El plànol oclussal o de masticació mostra una lleugera corba o “línia de somriure” cap amunt. Les arrels de les dents maxil·lars i mandibulars anteriors s’identifiquen bé amb poca distorsió i la és simètrica i igual a banda i banda de la línia mitjana.

El receptor d’imatge en la radiografia extraoral és una combinació de dues pantalles intensificadores amb una pel·lícula intercalada, les quals estan tancades en un recipient estanco a la llum, denominat casset. Un casset pot ser tou o rígid. Cada pantalla intensificadora conté una capa fosfòrica que forforèix quan l’activa la radiació X que ha penetrat en el pacient i el casset. Aquesta fluorescència és el que exposa la pel·lícula. Aquest mètode d’exposició difereix de les radiografies intraorals convencionals, en les quals els rajos X exposen la pel·lícula de manera directa. Les pel·lícules utilitzades en les imatges panoràmiques són de 10-60 vegades més sensibles a la fluorescència que els rajos X; per tant, la quantitat de radiació necessària per produir una pel·lícula d’alta qualitat és inferior quan s’utilitzen pantalles. Quan el feix de radiació i el receptor d’imatges envolten al pacient, la imatge es va registrant en la pel·lícula en increments verticals, limitats per la mateixa estretor del feix. La majoria dels aparells compten amb algun tipus de control de posició, com a llums o guies plàstiques per situar al pacient adequadament pel que fa als tres eixos principals: anterior-posterior, vertical i alineació mediosagital.

Radiogràfica extraoral

Per poder determinar en una ortopantomografia quins paràmetres han sortit malament, s’han de conèixer els paràmetres estàndards de normalitat i avaluar quin tipus d’error s’ha comès (posicionament del pacient, valors d’exposició inadequats…). Avui dia, l’ortopantomografia és una eina essencial per als odontòlegs que els permet diagnosticar moltes de les patologies o malalties que pot patir el pacient i planificar el tractament adequadament. En una primera visita de qualitat se sol combinar l’exploració de la boca, amb les dents i teixits tous, juntament amb l’exploració radiològica que inclou una ortopantomografia i dues radiografies d’aletes de mossegada. En definitiva és una de les millors vies d’inspecció bucal per poder veure des dels maxil·lars, la mandíbula fins a totes les dents.

CatalanEnglishFrenchGermanSpanish
WhatsApp Contacta per WhatsApp